Ella al marc de la porta
Ell repenja’t a la barana de l’escala
L’hi eixuga una llàgrima
Entra a l’ascensor que possiblement
Ja no hi torni a pujar
S’ha de pensar el pitjor...
Surt del bloc creua el carrer
A la cantonada es gira
I mira aquella finestra
on un dia hi va ser un ocellet
salvador diu el carrer, caminant
la llàgrima es va eixugant
algun dia tornarà?
S’ha de pensar el pitjor...
El cotxe hauria pogut no arribar a lloc
2 hores i encara no se
Si es un adéu
O adéu per sempre...
El que si se es que serà difícil
Però podré tornar a començar...
