poemes d'estrelles

un petit escric que vaig escriure fa un temps

Voldria tornar a sentir aquell piano
Aquell piano k em va enamorar
Aquella melodia que vas tocar
En aquell somni que no vaig tornar trobar
Es cert que ja no et veig?
Es cert que quan no hi ets et trobo a faltar
Estar a la meva habitació i sentir la remor
D’aquell piano k em pugui donar calor
Estàs a prop ho sento ho escolto ho presento
Però desprès vaig que ja no hi ets i entristeixo
I no soc capaç de oblidar el piano k tocaves aquell dia
En que ningú em va dir que seria l’últim dia que et veuria
Voldria escoltar un piano que em dona vida
Sense saber el que m’espera una nota una lletra
Podria estar escoltant tots el pianos del mon
Però cap seria tocat igual que les teves mans
Perquè escric coses que no tenen sentit
Son coses que fa que em prepari per la vida?
Es estrany t’estimo però no et vaig ...
Cada cop que et veig un somriure se’m dibuixa
Cada cop que parlo amb tu em costa dir-te t’estimo
Perquè se que ja ens veurem un altre dia
Sentir els teus llavis fosos en els meus em dona vida
Em dona ganes a agafar el fum i llençar-lo per la finestra