Fou en una tarda d’estiu, ell tombat en el sofà deixant
passar les hores contemplant el paisatge, que l’hi oferien la mare naturalesa,
el pins negres del bosc frondós, el cel blau amb un toc lleuger de blanc, dels
núvols que apareixien dissimulats, rere les muntanyes que mantenien aquella
tranquil·litat que nomes els animalons del bosc ho coneixien. Ell estava allà
sense rumb i sense destí nomes fixant-se en el moment de viure. En el moment
que va escoltar el cant d’un ocell, es girà i va trobar que l’ocell estava al
marc de la seva finestra oberta de bat a bat a causa de la forta calor que
feia. L’ocell el mirà, tornà a xiular estengué les seves ales i va començar a
volar, aquell moment sempre el recordarà. Va ser el moment on la seva vida
canvià de cop.
Ell es trobava cansat de treballar dia rere dia, sense
trobar-hi sentit a la feina que realitzava, la gent en deia que havia de fer-se
gran, que eren etapes que s’havien de passar per aconseguir la maduresa de la
seva ment. Es torbava estancat en una vida empresonada per la rutina, la
necessitat de guanyar diners, de trobar-se en salut, i poder ser la persona que
sempre havia volgut ser. Però sempre l’hi faltava quelcom que l’empenyés a fer
el que realment sempre havia desitjat fer, ser lliure. Es trobava que era una
anima lliure atrapada en un cos, obligat a quedar-se estancat. Era el moment
que l’anima comencés a controlar el cos que l’havia estat obligant any rere any
a quedar-se en un lloc sense ser capaç de moure’s. Desitjava veure mon, i viure
experiències noves, trobar-se a si mateix per poder ser capaç d’entendres,
necessitava viure una nova aventura, així que aquest serà l’inici d’una nova
aventura. “l’aventura del follet, que buscava el seu bolet”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada