Tots hem tingut un moment on ens agradaria que aquella
personeta que ens dibuixa un somriure a la cara, es fixes ni que fos per un
instant amb nosaltres. Aquell moment que somies que estàs amb ella agafadets de
la ma i passejant pels carrers senyalant aquelles coses que son impressionants,
regalar-li una rosa d’amagat i somriure quan ella està trista. Ajudar-la a
viure la vida amb alegria, tot i saber que no la tindràs per molts dies.
Esperant a trobar el moment per dir-li que l’estimes, que no pots parar de
pensar en ella, que mouries muntanyes i platges per arribar a estar al seu
costat. No importen els quilometres que hi hagi ni les voltes que hagis de
donar al mon per trobar-la. Tu saps que ho faries. Però la covardia i la por a
no ser acceptat son tant grans que no pots afrontar-ho. Vols que ella estigui
bé, i res mes. Però a vegades t’oblides de tu mateix, ja no trobes ganes de
seguir endavant amb aquesta historia, veus fotos d’ella amb altres persones que
a tu et fa enveja perquè t’agradaria que hi fossis tu en aquella foto. Falses
esperances set creen en el cap quan intenteu trobar un dia per anar a prendre
alguna cosa. Viu deixa de pensar-hi ella
mai arribarà, no veus que estàs obsessionat. L’estimes faries qualsevol cosa
per poder sentir-la deixaries tot, per marxar amb ella on fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada