obsseció

Tots hem tingut un moment on ens agradaria que aquella personeta que ens dibuixa un somriure a la cara, es fixes ni que fos per un instant amb nosaltres. Aquell moment que somies que estàs amb ella agafadets de la ma i passejant pels carrers senyalant aquelles coses que son impressionants, regalar-li una rosa d’amagat i somriure quan ella està trista. Ajudar-la a viure la vida amb alegria, tot i saber que no la tindràs per molts dies. Esperant a trobar el moment per dir-li que l’estimes, que no pots parar de pensar en ella, que mouries muntanyes i platges per arribar a estar al seu costat. No importen els quilometres que hi hagi ni les voltes que hagis de donar al mon per trobar-la. Tu saps que ho faries. Però la covardia i la por a no ser acceptat son tant grans que no pots afrontar-ho. Vols que ella estigui bé, i res mes. Però a vegades t’oblides de tu mateix, ja no trobes ganes de seguir endavant amb aquesta historia, veus fotos d’ella amb altres persones que a tu et fa enveja perquè t’agradaria que hi fossis tu en aquella foto. Falses esperances set creen en el cap quan intenteu trobar un dia per anar a prendre alguna cosa. Viu deixa de pensar-hi  ella mai arribarà, no veus que estàs obsessionat. L’estimes faries qualsevol cosa per poder sentir-la deixaries tot, per marxar amb ella on fos.

Però mai arriba

Fa temps que rumio una cosa però em costa expressar-la, potser no soc el que esta a la teva ment, segurament tampoc penses amb mi contínuament,  somio cada dia en veure la llumeta que em digui quedem un dia, però mai arriba, o un bon dia, però mai arriba... passen els dies però em falta l’alegria de poder abraçar-te algun dia. Trobar-te de passada i pensar ha sigut el millor d’aquest dia, però mai arriba. Perdo l’esperança de poder acariciar-te, de preguntar que tal ha anat el dia? I les poques paraules que rebo em facin creure, que potser te un mal dia... no hem tingut la oportunitat de prendre un cafè, a una terrassa i parlar. Crec que podria estimar-te però cada cop perdo les ganes. Una il·lusió creada en el meu cap ha fet que escrigui aquestes paraules, per desfogar-me del que rumio. He perdut la confiança, les ganes d’enamorar-me d’algú... potser algun dia tornaré a trobar-te, i potser algun dia farem el cafè que tant esperava, i potser aquell dia m’adonaré que no t’estimava, que tot i pensar amb tu cada dia, era el meu cap que embogia de manera inexplicable les ganes d’aquest moment on t’hagués dit, coses boniques com, si mires al cel aquesta nit hi podràs veure molts puntets però hi ha dos en concret que els veig ara mateix, brillen mes que l’estrella polar i son mes bonics que la lluna. Teixir les nostres mans i que no es separin per poder viure els mateixos instants. Trobar una melodia que ens desperti cada dia. El temps passa però el teu somriure no canvia... però mai arriba... voldria agrair-te les estones en les que hem pogut escriure sobre la vida. I desitjo que tinguis una bona vida, plena d’alegria.

El petit follet que el en fons t’estima.

Historia de fades

Amb el full en blanc

començo a escriure
algú que em farà viure
els dos asseguts en un banc
parlen, es miren, riuen
menjant un gelat
deu ser que s’estimen
agafats de la ma caminen
la petita ciutat els observa
el sol, les plantes, les persones
l’endemà els esperava
una petita historia de fades..

l'últim...( de l'any )

Vivències i experiències

A cada passa el temps corre

Ves ràpid o lent

El temps segueix indiferent

Pots tenir la sort de xocar

I recuperar tot el que vas oblidar

Passat present futur

Segons el passat el futur serà present

Dies mesos anys

Qui sap si tornarem a tenir 4 anys

On la pilota es la moneda

i la nina la bellesa

acaba un comença l’altre

a cada pas, un mes gran

moltes histories de veritat

omplen l’any amb moments de felicitat

Gracies a un got i una càmera... ens vam trobar

De festa a festa anem passant

Tot i així ha passat un any

No ens penedim de res

Tu i les meves ex

No teniu res en comú

No puc dir que es un adéu

Si mes no encara no

Però si fins aviat

Ens seguirem veient

Però serà diferent

Ho se…

Serà difícil per un temps

Però podem estar contents

Moltes coses han passat

Guardarem aquella càmera

De fotos per recordar

El pallasso i la princesa

Qui sap si es tornaran a torbar

Que passarà?

El temps ho dirà…

Tot el k t’he dit ja ho saps, i el “poema” es un reflex del que t’he dit

Un plaer compartir un any al teu costat, totes les experiències, i moments seran difícils de retrobar, algun dia ens tornarem a retrobar i farem una cervesa en un bar…

21.11.09

tornarem a començar?

Ella al marc de la porta

Ell repenja’t a la barana de l’escala

L’hi eixuga una llàgrima

Entra a l’ascensor que possiblement

Ja no hi torni a pujar

S’ha de pensar el pitjor...

Surt del bloc creua el carrer

A la cantonada es gira

I mira aquella finestra

on un dia hi va ser un ocellet

salvador diu el carrer, caminant

la llàgrima es va eixugant

algun dia tornarà?

S’ha de pensar el pitjor...

El cotxe hauria pogut no arribar a lloc

2 hores i encara no se

Si es un adéu

O adéu per sempre...

El que si se es que serà difícil

Però podré tornar a començar...

poemes d'estrelles

un petit escric que vaig escriure fa un temps

Voldria tornar a sentir aquell piano
Aquell piano k em va enamorar
Aquella melodia que vas tocar
En aquell somni que no vaig tornar trobar
Es cert que ja no et veig?
Es cert que quan no hi ets et trobo a faltar
Estar a la meva habitació i sentir la remor
D’aquell piano k em pugui donar calor
Estàs a prop ho sento ho escolto ho presento
Però desprès vaig que ja no hi ets i entristeixo
I no soc capaç de oblidar el piano k tocaves aquell dia
En que ningú em va dir que seria l’últim dia que et veuria
Voldria escoltar un piano que em dona vida
Sense saber el que m’espera una nota una lletra
Podria estar escoltant tots el pianos del mon
Però cap seria tocat igual que les teves mans
Perquè escric coses que no tenen sentit
Son coses que fa que em prepari per la vida?
Es estrany t’estimo però no et vaig ...
Cada cop que et veig un somriure se’m dibuixa
Cada cop que parlo amb tu em costa dir-te t’estimo
Perquè se que ja ens veurem un altre dia
Sentir els teus llavis fosos en els meus em dona vida
Em dona ganes a agafar el fum i llençar-lo per la finestra